El dia 15 de juny de 2014, com passa cada any des de fa 500 anys, dotze pelegrins van fer a romeria a Sant Pere de Castellfort.
Aquest any era un any especial. N'hi ha una referència escrita sobre els pelegrins de Portell a l'arxiu de Tortosa datada el 1514, així que l'any 2014 es celebra el 500 aniversari des que es té constància d'aquesta romeria.
Per un any tan especial, l'Ajuntament de Portell va, en la mida de les seues possibilitats, tirar la casa per la finestra. Va fer una campanya publicitària pels mitjans de comunicació provincials, va programar un fabulós concert el dia d'abans, va aconseguir convèncer al President de la Diputació de Castelló per ser un dels pelegrins i també va aconseguir per eixe dia tindre una intendència d'autèntic luxe.
També, coincidint amb la commemoració del 500 aniversari, gran part dels pelegrins eren joves que van agafar la responsabilitat de mantindre viva aquesta tradició centenària. Amb el compromís de la joventut, ja es pot garantir la continuitat de l'esdeveniment durant molts anys més.
La comitiva va eixir de Portell a les 5 del matí en silenci i solitud. En alguna casa n'hi havia una finestra mig oberta per veure sense ser vist. Els pelegrins anaven caminant d'un en un, separats uns 50 metres, amb la camisa blanca, la capa, el bastó, el rosari i el barret. Tots menys l'últim, el més jove, que també portava una campaneta per tancar a processó. Amb els pelegrins i obrint la marxa anava l'autoritat eclesiàstica, amb el capellà, els coteros amb la creu, el penó i els ciris. A més, sempre darrere hi van alguns caminants que per fervor, curiositat o tradició, acompanyen de lluny la peregrinació.
Ja al despuntar l'alba els caminants arribaren al pont de la Rambla. Allí, amb la fresca del matí, es tragueren la capa i barret pel fet d'anar més còmodes. Traguet d'aiguardent, un rotllet i a continuar la marxa.
Pujant, pujant, van arribat a dalt de la serra Simona, a les Llometes, on travessaren el bosc. A la baixada a un barranquet descansaren, i després van enfilar l'assegador que pujant i baixant els va dur fins el mas d'Ibáñez.
Una vegada finalitzada la pujada al mas d'Ibáñez es seguia fins als molins eòlics dels Cantos. Allí es van tornat a posar la indumentària de Pelegrí per fer el final del camí.
Un parell de quilòmetres més i s'arribava a Sant Pere. D'un en un van entrar a l'ermita besant el terra i saludant a Portell. Quan l'ultim ja estava dins l'ermita, es tancaren les portes i es va fer la missa en família.
Després de la celebració eucarística, plena de sentiment i referències a la vessant cristiana de la peregrinació, als 500 anys de tradició i al que representa per un fill de Portell l'honor de ser pelegrí, el grup es va menjar un ben guanyat esmorzar. La intendència va funcionar perfectament i tot el món va quedar satisfet.
Antigament, una vegada esmorzats els pelegrins baixaven al poble de Castellfort a jugar una partida de pilota. Hui en dia es dóna una volta pel poble, es fa un cafè i es conversa am els veïns fent temps per l'hora del dinar.
Mentrestant l'equip d'intendència es dedica a preparar el dinar, que en aquell cas va ser una espectacular paella feta amb la recepta especial de Paco i que el secret de la qual només uns pocs privilegiats coneixen. A banda de la paella, van haver unes "delicatessen" d'entrants consistents en musclos al vapor i torrades amb tòfona. De postre gelat i pastes amb el cafè.
L'ambient va ser molt agradable y de germanor.
Ja a les cinc de la vesprada, el grup va començar la tornada cap a Portell. Una foto de grup, i un a un els pelegrins eixien de sant Pere, es bevien un got de vi i començaven el camí que, tres hores i mitja més tard els duria a Portell.
A l'arribada al poble, els pelegrins van esperar a les afores fins que va caure la nit, hora on tots els sants de les esglésies de Portell va eixir portats amb peanyes i van fer una reverencia a la comitiva. D'allí a l'ermita de l'esperança, on el capellá va dir unes paraules. Desprès a l'església de l'Assumpció.
En definitiva, un dia molt especial per a Portell, els portellans i els amics dels portellans.
La comitiva va eixir de Portell a les 5 del matí en silenci i solitud. En alguna casa n'hi havia una finestra mig oberta per veure sense ser vist. Els pelegrins anaven caminant d'un en un, separats uns 50 metres, amb la camisa blanca, la capa, el bastó, el rosari i el barret. Tots menys l'últim, el més jove, que també portava una campaneta per tancar a processó. Amb els pelegrins i obrint la marxa anava l'autoritat eclesiàstica, amb el capellà, els coteros amb la creu, el penó i els ciris. A més, sempre darrere hi van alguns caminants que per fervor, curiositat o tradició, acompanyen de lluny la peregrinació.
Ja al despuntar l'alba els caminants arribaren al pont de la Rambla. Allí, amb la fresca del matí, es tragueren la capa i barret pel fet d'anar més còmodes. Traguet d'aiguardent, un rotllet i a continuar la marxa.
Pujant, pujant, van arribat a dalt de la serra Simona, a les Llometes, on travessaren el bosc. A la baixada a un barranquet descansaren, i després van enfilar l'assegador que pujant i baixant els va dur fins el mas d'Ibáñez.
Una vegada finalitzada la pujada al mas d'Ibáñez es seguia fins als molins eòlics dels Cantos. Allí es van tornat a posar la indumentària de Pelegrí per fer el final del camí.
Un parell de quilòmetres més i s'arribava a Sant Pere. D'un en un van entrar a l'ermita besant el terra i saludant a Portell. Quan l'ultim ja estava dins l'ermita, es tancaren les portes i es va fer la missa en família.
Després de la celebració eucarística, plena de sentiment i referències a la vessant cristiana de la peregrinació, als 500 anys de tradició i al que representa per un fill de Portell l'honor de ser pelegrí, el grup es va menjar un ben guanyat esmorzar. La intendència va funcionar perfectament i tot el món va quedar satisfet.
Antigament, una vegada esmorzats els pelegrins baixaven al poble de Castellfort a jugar una partida de pilota. Hui en dia es dóna una volta pel poble, es fa un cafè i es conversa am els veïns fent temps per l'hora del dinar.
Mentrestant l'equip d'intendència es dedica a preparar el dinar, que en aquell cas va ser una espectacular paella feta amb la recepta especial de Paco i que el secret de la qual només uns pocs privilegiats coneixen. A banda de la paella, van haver unes "delicatessen" d'entrants consistents en musclos al vapor i torrades amb tòfona. De postre gelat i pastes amb el cafè.
L'ambient va ser molt agradable y de germanor.
Ja a les cinc de la vesprada, el grup va començar la tornada cap a Portell. Una foto de grup, i un a un els pelegrins eixien de sant Pere, es bevien un got de vi i començaven el camí que, tres hores i mitja més tard els duria a Portell.
A l'arribada al poble, els pelegrins van esperar a les afores fins que va caure la nit, hora on tots els sants de les esglésies de Portell va eixir portats amb peanyes i van fer una reverencia a la comitiva. D'allí a l'ermita de l'esperança, on el capellá va dir unes paraules. Desprès a l'església de l'Assumpció.
En definitiva, un dia molt especial per a Portell, els portellans i els amics dels portellans.
Mira les notícies que s'han publicat d'aquesta tradició centenària:
23-05-2013 Portell cumplirá con la tradición de los peregrinos
11-06-2014 La peregrinación de Portell cumple 500 años
12-06-2014 Peregrinando 500 años después
14-06-2014 Moliner encabeza como primer peregrino la romería de Portell a Sant Pere de Castellfort en su 500 aniversario
14-06-2014 500 ANIVERSARIO DE LA PEREGRINACIÓN DE PORTELL A CASTELLFORT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada