diumenge, 15 de juny de 2014

els Pelegrins del 2014



El dia 15 de juny de 2014, com passa cada any des de fa 500 anys, dotze pelegrins van fer a romeria a Sant Pere de Castellfort.

Aquest any era un any especial. N'hi ha una referència escrita sobre els pelegrins de Portell a l'arxiu de Tortosa datada el 1514, així que l'any 2014 es celebra el 500 aniversari des que es té constància d'aquesta romeria.

Per un any tan especial, l'Ajuntament de Portell va, en la mida de les seues possibilitats, tirar la casa per la finestra. Va fer una campanya publicitària pels mitjans de comunicació provincials, va programar un fabulós concert el dia d'abans, va aconseguir convèncer al President de la Diputació de Castelló per ser un dels pelegrins i també va aconseguir per eixe dia tindre una intendència d'autèntic luxe.

També, coincidint amb la commemoració del 500 aniversari, gran part dels pelegrins eren joves que van agafar la responsabilitat de mantindre viva aquesta tradició centenària. Amb el compromís de la joventut, ja es pot garantir la continuitat de l'esdeveniment durant molts anys més.

La comitiva va eixir de Portell a les 5 del matí en silenci i solitud. En alguna casa n'hi havia una finestra mig oberta per veure sense ser vist. Els pelegrins anaven caminant d'un en un, separats uns 50 metres, amb la camisa blanca, la capa, el bastó, el rosari i el barret. Tots menys l'últim, el més jove, que també portava una campaneta per tancar a processó. Amb els pelegrins i obrint la marxa anava l'autoritat eclesiàstica, amb el capellà, els coteros amb la creu, el penó i els ciris. A més, sempre darrere hi van alguns caminants que per fervor, curiositat o tradició, acompanyen de lluny la peregrinació.

Ja al despuntar l'alba els caminants arribaren al pont de la Rambla. Allí, amb la fresca del matí, es tragueren la capa i barret pel fet d'anar més còmodes. Traguet d'aiguardent, un rotllet i a continuar la marxa.

Pujant, pujant, van arribat a dalt de la serra Simona, a les Llometes, on travessaren el bosc. A la baixada a un barranquet descansaren, i després van enfilar l'assegador que pujant i baixant els va dur fins el mas d'Ibáñez.

Una vegada finalitzada la pujada al mas d'Ibáñez es seguia fins als molins eòlics dels Cantos. Allí es van tornat a posar la indumentària de Pelegrí per fer el final del camí.

Un parell de quilòmetres més i s'arribava a Sant Pere. D'un en un van entrar a l'ermita besant el terra i saludant a Portell. Quan l'ultim ja estava dins l'ermita, es tancaren les portes i es va fer la missa en família.

Després de la celebració eucarística, plena de sentiment i referències a la vessant cristiana de la peregrinació, als 500 anys de tradició i al que representa per un fill de Portell l'honor de ser pelegrí, el grup es va menjar un ben guanyat esmorzar. La intendència va funcionar perfectament i tot el món va quedar satisfet.

Antigament, una vegada esmorzats els pelegrins baixaven al poble de Castellfort a jugar una partida de pilota. Hui en dia es dóna una volta pel poble, es fa un cafè i es conversa am els veïns fent temps per l'hora del dinar.

Mentrestant l'equip d'intendència es dedica a preparar el dinar, que en aquell cas va ser una espectacular paella feta amb la recepta especial de Paco i que el secret de la qual només uns pocs privilegiats coneixen. A banda de la paella, van haver unes "delicatessen" d'entrants consistents en musclos al vapor i torrades amb tòfona. De postre gelat i pastes amb el cafè.

L'ambient va ser molt agradable y de germanor.

Ja a les cinc de la vesprada, el grup va començar la tornada cap a Portell. Una foto de grup, i un a un els pelegrins eixien de sant Pere, es bevien un got de vi i començaven el camí que, tres hores i mitja més tard els duria a Portell.

A l'arribada al poble, els pelegrins van esperar a les afores fins que va caure la nit, hora on tots els sants de les esglésies de Portell va eixir portats amb peanyes i van fer una reverencia a la comitiva. D'allí a l'ermita de l'esperança, on el capellá va dir unes paraules. Desprès a l'església de l'Assumpció.

En definitiva, un dia molt especial per a Portell, els portellans i els amics dels portellans.


Mira les notícies que s'han publicat d'aquesta tradició centenària:

23-05-2013 Portell cumplirá con la tradición de los peregrinos

11-06-2014 La peregrinación de Portell cumple 500 años

12-06-2014 Peregrinando 500 años después

14-06-2014 Moliner encabeza como primer peregrino la romería de Portell a Sant Pere de Castellfort en su 500 aniversario

14-06-2014 500 ANIVERSARIO DE LA PEREGRINACIÓN DE PORTELL A CASTELLFORT



dilluns, 9 de juny de 2014

Anunci Pelegrins de Portell 2014

Enguany els Pelegrins de Portell es celebra el 14 de juny. Ací pots vore el cartell de l'esdeveniment.


https://lh5.googleusercontent.com/MB2meKY6pYepBi56OaBSNBtOMF_q998sPG64O7SsKnc=w149-h207-p-no

Dotze pelegrins aniran i tornaran de Portell a sant Pere de Castellfort seguint la tradició i per demanar aigua, que tanta falta ens fa.

Aquest any és especial perquè es cumpleix el 500 aniversari des de que es té notícia escrita del pregrinatge. Per aquest motiu s'ha programat un acte commemoratiu per al dia 13 de juny.

És tracta d'un concert del David Moliner Andrés, que es celebrarà al Saló Polifuncional del Corro a les 20.00 hores del divendres 13 de juny.












diumenge, 8 de juny de 2014

La neteja de l'ermita

Com és preceptiu, el cap de setmana abans que es celebre la romeria dels pelegrins de Portell a sant Pere de Castellfort, un grup de portellans a d'anar a l'ermita a comprovar que tot estiga en ordre i a gestionar la intendència i organització de la peregrinació. L'excusa és la neteja del lloc, però, netejant el que calga, la reunió té moltes més vessants que les purament estilístiques.

L'any 2014, les persones encarregades d'questa tasca van ser Àlvaro, Cèsar, Jaime, Javi, Jesús, l'altre Jesús, Lolo, Kiko, Paco i Ramon que va vindre al final.

Tot va començar amb un bon esmorzar al poble de Portell. Any rerre any l'esmorzar va fent-se més i més lleuger degut a l'edat dels participants. N'hi ha que començar a cuidar-se pels anys i per la panxa que a poc a poc va formant-se al voltant del cos.

Una vegada les necessitats del cos solucionades, n'hi ha que comprar el menjar tant a Portell com a Vilafranca. Aquesta vegada el plat estrella seria un cabritet que es va comprar a un mas de confiança i que la Domi va tallar.

Ràpid, ràpid va anar passant el temps i, després de tantes esperes i compres, no es va poder arribar a sant Pere fins les dues del migdia, hora on es va començar a encendre el foc. Tal vegada es dinaria tard però es dinaria bé.

Es va comprovar que l'ermita estava en condicions. Es va agranar un poc. Es van obrir les finestres per a ventilar les distintes estàncies i es va començar a preparar el dinar.

Vora les quatre de la vesprada el menjar estava llist. Un tiberi en condicions. Empanada de polp (espectacular). Un poc de tòfona en pa torrat amb oli d'olivera mil·lenària, llagostins i galeres a la brasa, ensalada russa, el cabritet a la brasa, y de postre, uns flams que estaven boníssims, rossegons i galetes variades, cafè fet en aigua calfada a la brasa amb una botella de plàstic (curiós però funciona. Només recomanable en casos de necessitat), licors i un gin-tònic fluixet.

Desprès del festival arribava el moment de l'organització. Amb la ment clara després d'un bon dinar, començava el torn de gestionar. Qui comprava què, qui anava el dia de la romeria a preparar l'esmorzar dels pelegrins, el dinar, l'estris de cuina, l'aigua, i tota la intendència que envolta una romeria tal vegada simple en el seu concepte, però complicada en la seua execució.

Cadascú apuntava la feina que tenia que fer i el lloc on havia d'anar el dia de la peregrinació. Per fi es va tancar l'ermita i el grup es va dissoldre tan ràpid com es havia format.

Un agraïment a aquestes persones que fan possible que una tradició centenària (aquest any es commemora el 500 aniversari de les primeres referències a la romeria) puga ser mantinguda en condicions. Un treball que normalment no es veu però que fa falta.